Gran Passeig de Ronda, 30-6º 1ª 6º 1ª 25003 Lleida |
  |
Adults
Quan necessites ajuda psicològica
Si sents un malestar emocional que no et permet estar bé amb tu mateix i afecta alguna àrea de la teva vida (feina, parella, família, relacions interpersonals, oci, projectes vitals, etc) i malgrat els teus esforços, no has aconseguit millorar.
Si sorgeixen problemes amb persones properes i desitges resoldre'ls.
Si les circumstàncies (treball, parella, fills...) t’angoixen i et sents estressat.
Si has patit o patiràs algun canvi o pèrdua i et sents aclaparat i impotent.
Si la por et limita la teva vida diaria i la inseguretat i la baixa autoestima et paralitzen. Si vols millorar aspectes de tu mateix que et perjudiquen.
Si vols canviar el teu estil de vida.
Si et falten il·lusions, estàs trist/a i apàtic/a continuament i penses que la teva vida no té sentit.
Si et sents sol/a i et costa establir relacions amb els demés.
Si perds el control i respons agressivament o plorant desconsoladament amb facilitat.
Si t’obsessiones amb idees o pensaments dels que no et pots desfer.
Si tens dificultats en la teva vida sexual i amb la teva parella…
Si creus que pateixes algun trastorn psicològic concret com, per exemple, crisi d’ansietat, agorafòbia, depressió, hipocondria, obsessions, fòbies…
Si pateixes algun tipus d’addicció.
Si estàs prenent psicofàrmacs per a algun problema concret, però no estàs del tot satisfet/a amb els resultats, els progressos s’han estancat o/i t’agradaria provar altres tipus d’ajuda (per exemple, combinar la medicació amb psicoteràpia)
Si no t’identifiques amb cap trastorn psicològic concret, però et sents desorientat/a, confús/a o insatisfet/a amb la teva vida actual i creus que et vindria bé una mica d’orientació o guia per ajudar-te a fer alguns canvis. Si un professional mèdic, psiquiatre, assistent social, etc. t’ha aconsellat visitar a un psicòleg.
Què podem aconseguir
Amb el suport psicològic, adquirim recursos per resoldre els nostres conflictes interns. Potenciem les nostres capacitats personals i millorem les carències, trobant opcions que ens permeten tenir una millor qualitat de vida i una millor relació amb les persones del nostre entorn.
Depressió
La depressió és el trastorn mental que més incidència té entre la població general.
La paraula depressió s’utilitza amb freqüència, de forma equivocada “estic depre”. Aquest tipus de sensacions solen remitir ràpidament.
La depressió no és un trastorn passatger, la principal característica és una tristesa intensa i continuada en el temps, a més a més de la pèrdua d'interès per tot el que l’envolta. La persona amb depressió té ganes de plorar contínuament. També són habituals els sentiments de culpa i inutilitat, el cansament, l’insomni, dificultats per concentrar-se, disminució o augment de pes i idea de la mort. Tot plegatinterfereix en la feina, en les relacions socials i en l’oci.
¿Quins són els símptomes indicatius per anar al psicòleg?
- Apatia, pèrdua d'interès general.
- Tristesa, melancolia, ganes de plorar.
- Trastorns del son.
- Decaïment, cansament.
- Culpa, desesperança.
- Sentiment d’incomprensió i aïllament.
- Baixa autoestima, sentiments d’inutilitat.
- Augment o disminució de pes.
- Baix rendiment de les funcions cognitives superiors, dificultats de concentració.
- Ideació suïcida.
La depressió pot tenir causes i orígens diversos. A nivell fisiològic, sol haver-hi alteracions en els nivells de serotonina (neurotransmissor cerebral), a nivell social pot haver patit pèrdues o experiències negatives i a nivell psicològic pot tenir uns patrons de pensament alterats.
L’objectiu de les sessions d’avaluació serà realitzar un diagnòstic correcte per tal que entengui perquè està en aquest període depressiu i per començar a establir les pautes de tractament a seguir.
La base perquè un tractament funcioni és aconseguir que la persona canviï els patrons mentals responsables de que la depressió es mantingui. Les investigacions científiques han demostrat que la teràpia havia reduït fins a la mitat les possibilitats de recaigudes.
Estrès i Ansietat
Els trastorns d’ansietat tenen l’angoixa com a símptoma principal, tot i que aquest estat pot acompanyar a la major part de trastorns psíquics. En general, l’angoixa es manifesta a través de símptomes psíquics i somàtics.
L’ansietat apareix en situacions d’amenaça (física o psíquica) per l'ésser humà i pot presentar-se de forma permanent (ansietat generalitzada) o de crisis (crisis d’ansietat). L’ansietat és adaptativa, ens prepara per afrontar situacions de perill, però quan el perill no és real ens pot desbordar i provocar símptomes desagradables com marejos, palpitacions, sufocació, sudoració, por a morir, sensació d’irrealitat…es tracta de les crisis d’ansietat o atacs de pànic. En altres ocasions, l’ansietat es manifesta a través de fòbies o del trastorn obsessiu compulsiu (TOC).
Els símptomes d'estrès com poden ser l’esgotament i cansament excessius, l’embotament afectiu, l’insomni... cada vegada són més presents en la societat. Normalment els responsables directes són els problemes laborals, familiars, vivències traumàtiques o falta d’habilitat personal per superar-ho.
El tractament més avalat i eficaç pels trastorns d’ansietat és la Teràpia cognitiu conductual. La part cognitiva ajuda a les persones a canviar patrons de pensament que donen lloc a les seves pors, i la part conductual ajuda a canviar la manera de reaccionar davant les situacions que provoquen ansietat.
L'Estrès
L'estrès es dóna arran d'una activació física automàtica i totalment involuntària del nostre cos que es genera davant situacions en les quals es percep perill o davant una demanda important. Aquesta resposta es produeix per preparar el nostre organisme enfront d'un perill imminent o una situació a la qual hem d'enfrontar-nos. Aquests canvis fisiològics poden ser: augment de la tensió muscular, de la secreció d'adrenalina, disminució del reg sanguini a la pell i augment en el cervell o canvis en el sistema gastrointestinal. Aquests canvis estan dissenyats perquè el nostre organisme disposi d'energia extra per poder confrontar el perill o la problemàtica que es presenti. El trastorn per estrès es dóna quan aquesta resposta del cos es dóna durant molt temps seguit o amb molta freqüència, és en aquests casos en els quals es produeixen les conseqüències d'una exposició perllongada a una situació d'estrès.
La problemàtica principal d'una persona que està estressada, és que percep amb molta freqüència situacions o demandes a les quals ha d'enfrontar-se, per la qual cosa està contínuament activant el seu organisme per afrontar aquest tipus de situacions, i en conseqüència, acaba forçant-ho a l'excés en estar produint de manera habitual aquests símptomes psicològics i físics: maldecaps, males digestions, taquicàrdia, irritabilitat, ansietat. A llarg termini, aquests símptomes provoquen un desgast que pot provocar el desenvolupament de malalties més greus.
Crisis d’Ansietat. Atacs de pànic
Les crisis d'ansietat o atacs de pànic són episodis aguts d'angoixa, d'aparició diürna o nocturna, caracteritzats per ser atacs sobtats de terror usualment acompanyats per batecs forts del cor, transpiració, feblesa, marejos, o defalliment.
Durant aquests atacs, les persones amb trastorn de pànic poden acalorar-se o sentir fred, sentir un formigueig a les mans o sentir-les adormides; i experimentar nàusees, dolor al pit, o sensacions asfixiants. Els atacs de pànic usualment produeixen una sensació d’ irrealitat, por a una fatalitat imminent, o por a perdre el control.
Sovint el pacient recorda amb precisió la primera crisi d'ansietat, que pot presentar-se espontàniament, en qualsevol moment, i mentre realitza qualsevol activitat innòcua (per ex. conduir) o mentre dorm, encara que també pot aparèixer en múltiples i variades situacions. Usualment, un atac aconsegueix la seva màxima intensitat durant els primers deu minuts, encara que alguns dels símptomes poden durar molt més temps.
El trastorn de pànic és més comú en dones que en homes i usualment comencen a la fi de l'adolescència o al començament de l'edat adulta i sembla ser hereditària. Encara que no tots els que pateixen d'atacs de pànic desenvoluparan el trastorn de pànic, ja que moltes persones només tenen un atac i mai en tornen a tenir un altre.
Les persones que presenten atacs de pànic repetits i d'alta intensitat poden arribar a quedar discapacitades per aquesta malaltia. La vivència d'una crisi d'angoixa afecta enormement a la persona que la pateix, ja que té sensació de mort i no és rar que quedi afectat i presenti por a patir futures crisis. Es desenvolupa, doncs, el que es coneix com a ansietat d'anticipació, en la qual la persona està de forma permanent controlant les situacions i les respostes fisiològiques del seu cos amb la por de patir noves crisis. Anticipa, per tant, el perill, la qual cosa, òbviament, genera més ansietat. Així mateix, de forma més o menys ràpida, en relació amb la personalitat prèvia del pacient i el nombre i gravetat de les crisis, desenvolupa el que es coneix com a conductes d'evitació, és a dir, formes d'evitar llocs, situacions normals o conductes que el pacient associa a la presentació de les crisis d'angoixa. Així doncs ha de buscar tractament abans que les converteixi en fòbies.
El trastorn de pànic és un dels trastorns d'ansietat més tractables, ja que en la majoria de casos respon a certs tipus de psicoteràpia cognitiva, la qual cosa ajuda a canviar els patrons de pensament que condueixen a la por i l'ansietat. Amb freqüència, el trastorn de pànic ve acompanyat d'altres problemes greus, tals com a depressió, abús de drogues, o alcoholisme. Aquestes malalties necessiten ser tractades per separat.
Agorafòbia
L'ansietat que experimenten amb només pensar que puguin quedar atrapats en algun lloc o situació on no puguin escapar (o trobar ajuda) és tan gran que els porta a prendre tot tipus de mesures i precaucions que els impossibilita estar en aglomeracions, fer cues, viatjar en mitjans de transport, acudir a teatres, supermercats, restaurants… reduint en gran manera les seves àrees vitals. En els casos més greus, pot arribar a la incapacitat de sortir de les seves pròpies cases.
Per a ells qualsevol lloc pot representar un problema, arribant a extrems que ni solos ni acompanyats poden arriscar-se a sortir donada la immensa generalització de llocs perillosos que es va produint. Les seves anticipacions són extremes i els trastorns que originen molt severs per aquest motiu és fonamental acudir a un professional qualificat que els ajudi a resoldre la simptomatologia. Depenent de la fase en la qual es trobi la persona en iniciar el tractament no és un trastorn difícil de treballar.
Trastorn d'Ansietat Generalitzada
Les persones que pateixen trastorn d'ansietat generalitzada (TAG) passen el dia plenes de preocupacions i tensions exagerades, fins i tot quan no hi ha res que les provoqui. Solen esperar desastres i estan excessivament preocupades per assumptes de salut, diners, problemes familiars, o dificultats laborals. A vegades, inclús, el simple pensament de com passar el dia produeix ansietat.
El trastorn d'ansietat generalitzada es diagnostica quan una persona es preocupa excessivament sobre diversos problemes de la vida diària durant períodes perllongats de temps (diversos mesos). Les persones amb ansietat generalitzada no es poden relaxar, s'espanten amb facilitat, i tenen dificultats per concentrar-se. Amb freqüència, tenen problemes per dormir o mantenir-se dormides. Els símptomes físics que amb freqüència acompanyen l'ansietat inclouen fatiga, maldecaps, tensions musculars, dolors musculars, dificultat per empassar, tremolors, tics nerviosos, irritabilitat, transpiració, nàusees, marejos, necessitat d'anar al bany amb freqüència, sensació de falta d'aire, acaloraments sobtats i malsons.
La psicoteràpia és imprescindible per descobrir i tractar el conflicte de fons de l'ansietat generalitzada.
Fòbies
La por deixa de ser una resposta normal davant un perill quan la persona sent que:
No hi ha un control racional del pensament, reaccionant des de la immobilitat absoluta fins a l'atac de pànic. Es dona una evitació continuada de l'estímul aversiu. La por interfereix considerablement en el funcionament normal i diari de la persona.
Aquestes respostes són excessives i produeixen un estat d'ansietat considerable, continu i persistent, són poc raonables i intensament desproporcionades, es perllonguen en el temps i generen un malestar clínicament significatiu amb enorme sofriment.
L'ansietat se segueix mantenint malgrat la quantitat d'explicacions racionals que puguin rebre sobre aquest tema, ja que el terror incapacita per escoltar raons o prendre decisions davant situacions reals o imaginàries o davant objectes i animals que per a la majoria de les persones no representen cap perill excepte para els qui el seu cervell els interpreta com terriblement perillosos i amenaçadors.
En aquesta situació la por es converteix en fòbia, on ja no hi ha por sinó pànic, i l'ansietat deixa de ser adaptativa per passar a ser incapacitant, patològica i perjudicial pel qui la pateix, a més d'alterar sensiblement la seva capacitat per afrontar situacions quotidianes i poder portar una vida normal i satisfactòria.
Establir la frontera entre por i fòbia no sempre serà fàcil doncs dependrà de factors com l'edat, naturalesa de l'objecte o situació temuda, freqüència, intensitat, grau d'incapacitació, etc.
Entre les pors i fòbies més habituals:
- Fòbia Social: por intensa a situacions socials.Por a ser jutjat negativament pels altres.
- Agorafòbia: Es tracta de la por als espais oberts. L’agorafòbic tem tost aquells llocs on no se senti “segur” o no pugui “rebre ajuda” o “escapar”. En els casos més extrems, solen refugiar-se a casa seva i eviten sortir.
- Claustrofòbia: Al contrari que l'agorafòbia, aquest trastorn implica por a quedar confinat en espais tancats. Aquestes persones solen evitar els ascensors, el metro, els túnels, les habitacions petites, fins i tot les portes giratòries els poden presentar dificultats, així com també l'ús d'equips per a tècniques de diagnòstic mèdic com el TAC.
- Aerofòbia: por a viatjar amb avió.
- Necrofòbia: Por desproporcionada a la mort.
- Glosofòbia: Por desproporcionada a parlar en públic.
- Hemofòbia: Por desproporcionada a la sang, les ferides i xeringues.
- Heterofòbia: Por o aversió pel sexe oposat.
- Misofòbia: També dita germofòbia, bacilofòbia o bacteriofòbia, és la por patològica a la brutícia, la contaminació i els gèrmens.
Fòbia Social: La fòbia social és una por intensa i persistent a una o més situacions socials en les quals la persona s'exposa a ser observada pels altres i experimenta por a fer alguna cosa o de comportar-se d'una manera que pugui resultar-li humiliant o compromès. La fòbia social es distingeix dels altres problemes d'ansietat per la por i l'evitació d'un major nombre de situacions interpersonals, que suposen el component nuclear d'aquest quadre clínic, i per la major interferència dels temors socials en la vida quotidiana dels que ho pateixen. El sentiment de por és tan intens, que en aquest tipus de situacions la persona es posa nerviosa només de pensar-hi (ansietat anticipatòria), la persona que ho pateix se sent insegur, observat, incòmode, amb sensacions intenses i desagradables sobre el que poden estar parlant, pensant que l’estan jutjant, i símptomes evidents d'ansietat desproporcionada.
La fòbia social causa un malestar clínicament significatiu i interfereix de manera notable en la vida de les persones. Malgrat això són pocs els fòbics socials que s'apropen a la consulta a la recerca de solucions, potser perquè pensen que es tracta d'una forma de ser o perquè desconeixen que existeixen intervencions eficaces per al seu trastorn.
Agorafòbia
L'ansietat que experimenten amb només pensar que puguin quedar atrapats en algun lloc o situació on no puguin escapar (o trobar ajuda) és tan gran que els porta a prendre tot tipus de mesures i precaucions que els impossibilita estar en aglomeracions, fer cues, viatjar en mitjans de transport, acudir a teatres, supermercats, restaurants… reduint en gran manera les seves àrees vitals. En els casos més greus, pot arribar a la incapacitat de sortir de les seves pròpies cases.
Per a ells qualsevol lloc pot representar un problema, arribant a extrems que ni solos ni acompanyats poden arriscar-se a sortir donada la immensa generalització de llocs perillosos que es va produint. Les seves anticipacions són extremes i els trastorns que originen molt severs per aquest motiu és fonamental acudir a un professional qualificat que els ajudi a resoldre la simptomatologia. Depenent de la fase en la qual es trobi la persona en iniciar el tractament no és un trastorn difícil de treballar.
Claustrofòbia
La persona claustrofòbica no té por a l'espai tancat en si mateix sinó a les possibles conseqüències negatives d'estar en aquest lloc, com quedar-se tancat per sempre o asfixiar-se per creure que no hi ha suficient aire en aquest lloc.
La majoria dels espais petits i tancats suposen, pel claustrofòbic, un risc de quedar-se tancat i una limitació dels moviments, i això els resulta insuportable.
Quan una persona que pateix claustrofòbia anticipa que entrarà, en un espai tancat, experimenta una reacció d'ansietat intensa i sol tenir respostes fisiològiques del tipus; falta d'aire, palpitacions o mareig. A causa d'aquests símptomes, normalment s'eviten els espais tancats. Per exemple, pujar per les escales 12 pisos abans que utilitzar l'ascensor, negar-se a que li practiquin un TAC fins i tot quan és necessari, no utilitzar el tren o el metro...
TOC
Trastorn obsessiu compulsiu
La característica principal del Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) és la presència d'idees, imatges, impulsos o pensaments que apareixen de manera totalment involuntària i que el pacient no és capaç de controlar ni de treure’s del cap pel que li acaben provocant alts nivells d'estrès i ansietat.
Els casos més habituals de TOC giren entorn a temes com la por a contreure una malaltia (per contacte físic, per tocar la maneta d'una porta, utilitzar coberts de restaurants, etc.), dubtes repetitius (por a deixar-se les llums o el gas encès), por a realitzar actes agressius (cridar obscenitats, ferir a un nen, etc.), obsessions sexuals (por a ser homosexual, o a tenir imatges mentals pornogràfiques de manera recurrent), entre altres.
Les persones amb Trastorn Obsessiu Compulsiu també pateixen d'una sèrie de compulsions que són actes que el pacient es veu obligat a fer per intentar reduir els nivells d'estrès i ansietat que li generen les seves idees obsessives, o per satisfer la creença que així evitaran esdeveniments negatius. Un exemple serien les persones que tenen molta por a contreure alguna malaltia, en general tenen la compulsió de rentar-se les mans repetidament per evitar els gèrmens. Les persones que pensen contínuament que no han tancat la porta de seva casa, hauran d'aixecar-se diverses vegades durant la nit per comprovar-ho. La característica principal de les persones que pateixen Trastorn Obsessiu Compulsiu són els elevats nivells d'estrès que pateixen aquests pacients, en general, no en parlen amb ningú, ja que la persona TOC, intenta amagar el problema que té als altres, ja que creuen que la gent pensarà que el seu problema és ridícul, que no els entendran o que els tractaran de bojos, per aquestes raons, la majoria de vegades, aquestes persones solen dur a terme les compulsions d'amagat. També és molt freqüent que els pacients amb TOC se sentin culpables per aquest tipus de pensaments i comportament.
Molts dels pacients, expliquen que iniciar una teràpia psicològica va ser un pas decisiu per entendre què els passava i per començar a sentir-se molt millor.
El Trastorn Obsessiu Compulsiu pot tenir diversos nivells de gravetat, i en la seva versió més extrema pot arribar a resultar molt incapacitant, per això, és molt important posar-se en mans d'un expert al més aviat possible.
Trastorns alimentaris
Dins dels Trastorns Alimentaris els més coneguts són l'anorèxia i la bulímia nerviosa. La principal característica d'aquest tipus de trastorns són els canvis radicals en els hàbits alimentaris.
Les persones que pateixen Anorèxia senten un gran rebuig a mantenir un pes mínim i una por molt intensa a la possibilitat de guanyar pes. També pateixen una distorsió en la grandària i la forma del seu cos, percebent-lo sempre molt més obès i gran del que realment és. Aquestes persones, normalment, presenten un pes molt per sota del normal per a la seva alçada i la seva edat. Aquesta pèrdua de pes l'aconsegueixen a través d'una disminució progressiva de la ingesta d'aliments. En general solen començar eliminant certs aliments que es considera que tenen un elevat valor calòric, i posteriorment es van a afegint a aquesta llista prohibida molt altres aliments, fins que la dieta queda restringida a pocs. També és molt habitual que utilitzin altres sistemes per perdre pes: provocar-se el vòmit, exercici físic excessiu, ús de diürètics o laxants, etc. Els Pacients amb trastorn alimentari solen ocultar-li-ho als seus familiars, per la qual cosa aquesta malaltia és molt difícil de detectar en les seves fases inicials.
Les següents característiques poden considerar-se signes d'alerta:
- Anar al bany just després de cada menjada
- Trossejar el menjar en trossos molt petits i moure-la pel plat
- Tenir aliments prohibits
- Pes per sota del normal
- Presència d'amenorrea
- Realització de molt exercici físic
No hi ha causes exactes per a l'Anorèxia, però aquest trastorn està altament relacionat amb personalitats molt perfeccionistes i auto exigent, estar en entorns en els quals es dóna una alta importància al físic i al fet d'estar prim o patir un canvi important en la vida. Cal tenir en compte que el 10% de les persones que pateixen anorèxia acaben morint directa o indirectament a causa d'aquest trastorn.
La Bulímia Nerviosa en canvi, consisteix a dur a terme «atracons» de menjar sense cap tipus de control els quals van seguits d'un alt sentiment de culpa que els porta a intentar compensar-los per no pujar de pes. Aquests mètodes solen ser la provocació del vòmit, ús de diürètics i ènemes, laxants, dejunar o realitzar un alt volum d'exercici físic. Per tot això, en general, el pes de les persones que pateixen bulímia sol ser normal o superior a la normalitat.
Primera visita
En general les persones amb un trastorn alimentari no solen voler acudir a la consulta de cap psicòleg ni de cap altre especialista. No reconeixen que estan malalts i en general si es visiten amb un especialista és per força i per la insistència dels seus familiars. En aquesta primera visita el que intentarem serà:
- 1. Arribar a un diagnòstic precís del trastorn alimentari
- 2. Realitzar un estudi corporal per poder controlar el pes i garantir la salut física del pacient
- 2. Donar orientacions als pares o uns altres familiars per indicar-los com actuar amb el pacient
- 2. Traçar un pla de tractament.
Addiccions
Hi ha dos tipus d'addiccions, les referents a substàncies psicoactives i les socials.
Característiques de les addiccions:
- Gran dificultat per frenar la conducta.
- Malestar i estat d’ànim alterat quan la conducta addictiva no es pot dur a terme.
- Persistir en la conducta a pesar de tenir una clara evidència de que li està produint conseqüències greus.
- Fort desig o sentiment de compulsió per dur a terme la conducta addictiva.
L’objectiu més important del tractament de les addiccions és que la persona assumeixi que té aquest problema i que és necessari establir un tractament per superar la situació.
El tractament s’orientarà en que el pacient pugui evitar el consum o la conducta addictiva.
El primer pas serà la desintoxicació del pacient.
Després la deshabituació psicològica. Aquesta és la part més llarga i complexa del proces.
El més complicat és evitar que el pacient torni a recaure. La persona ha de ser capaç d’afrontar aquest període d’abstinència, per això, el que faig és ensenyar-li les habilitats d’afrontament necessàries i adequades per aconseguir-ho.
L’últim objectiu del tractament serà intentar generar un nou estil de vida que no inclogui la addicció.
Objectius del tractament:
- Avaluació exhaustiva de l'addicció.
- Entendre l’origen i manteniment de l'addicció.
- Disseny d’un tractament individualitzat.
- Informar a la família de la millor manera de tractar al pacient.
traumes i dols
Traumes
Un trauma és una ferida psíquica que pateixen algunes persones com a conseqüència d'un esdeveniment o conjunt d’esdeveniments negatius a la seva vida i que els afecta de forma dramàtica causant-los dolor i angoixa emocional.
Aquests esdeveniments negatius deixen petjada en la persona que ho pateix, modifiquen la seva personalitat i afecten la seva actitud i comportaments futurs evitant aquest tipus de situacions, com un mecanisme de defensa, al no haver estat capaços d'assimilar-ho ni haver pogut adaptar-se a la nova situació.
És important aclarir que el trauma, en ocasions, és el resultat del que es va percebre i no del que realment va succeir. Pot passar, per exemple, que una persona durant la seva infància se sentís rebutjada o no volguda, però això no significa que efectivament hagi estat així, ja que poden existir llacunes informatives o hagi sigut la seva manera de percebre els records infantils.
La vida de les persones està plena de vivències i records, alguns agradables i uns altres tristos i dolorosos. El problema sorgeix quan els records desagradables deixen petjada, és a dir, aquests records es viuen amb especial intensitat i causen un profund dolor i angoixa, els qui els pateixen tracten d'oblidar-los i no ho aconsegueixen perquè tornen al seu cap una vegada i una altra.
Altres vegades passa que com a conseqüència del fort impacte que pot causar un esdeveniment en una persona, no aconsegueix recordar-ho o té llacunes en la seva memòria que li impedeixen esbrinar què va passar realment. És fonamental descobrir l'origen d'aquestes pors per aprendre a enfrontar-se al problema i poder solucionar-ho.
Algunes situacions que poden provocar un trauma:
- Violència i/o assetjament.
- Abusos sexuals, físics i/o verbals.
- Experiències amb desastres naturals com a terratrèmols, focs, inundacions, etc.
- Pèrdues.
- Haver vist o estat immers en accidents greus o situacions dures.
- Problemes mèdics que provoquen impotència i desenllaços inesperats.
- Mort o desaparició d'un ésser proper.
- Fets percebuts com a perillosos, ho siguin o no realment.
- Altres.
Dols
El dol és un procés mental d'intensitat i durada variable pel qual passa un individu que pateix una pèrdua. En si mateix, el dol és un procés normal que compleix una funció adaptativa: ajudar-nos a assimilar la pèrdua i aprendre a viure sense la persona que se’n ha anat.
Superar el dol per la mort d'un esser estimat és un dels majors reptes als quals tots ens enfrontem en la nostra vida. En la major part dels casos el dol es resol amb el pas del temps i la persona pot continuar amb la seva estabilitat emocional, però hi ha ocasions en què no s'aconsegueix elaborar la pèrdua.
L'elaboració del dol després d'una mort suposa passar per emocions doloroses que constitueixen les diferents etapes o fases del dol, però aquestes emocions no es presenten de forma ordenada i moltes vegades apareixen barrejades unes amb unes altres.
Fases del dol per la pèrdua d'un ser estimat:
- Negació.
- Culpa.
- Desesperança.
- Ràbia.
- Acceptació.
Superar una pèrdua a través de la teràpia psicològica: Encara que el dolor que comporta la mort d'un esser estimat és inevitable, un psicòleg pot alleugerir la càrrega del sofriment i guiar a la persona en l'elaboració del dol. La teràpia psicològica per al tractament del dol ens ajuda a manejar l'ansietat, la culpa, la ràbia o la tristesa que sobrevenen després de la mort d'un esser estimat.
En moltes ocasions, patologies com la depressió o els trastorns d'ansietat tenen el seu origen en un dol mal elaborat.