La mediació és una forma de resoldre conflictes entre dues o més persones, amb l'ajuda d'una tercera persona imparcial; el mediador.

La mediació és voluntària, confidencial, i està basada en el diàleg i la imparcialitat del mediador.

La voluntarietat és una característica intrínseca de la mediació, i afecta tant per a les parts implicades en el conflicte com al mediador, sent vigent al llarg de tot el procés, des del seu inici fins al final. L'autoritat judicial pot obligar a les parts en conflicte a realitzar una sessió informativa de mediació, però seran aquestes les que, en última instància, decidiran si realitzen o no el procés. En qualsevol moment, després de l'inici del procés de mediació, lliurement, les parts poden decidir desistir de continuar amb la mediació. Igualment, el mediador, pot donar per acabada la mediació si considera que, ateses les circumstàncies del cas, és el més aconsellable.

El contingut de les sessions de mediació i la informació que hagi pogut sorgir en el transcurs de la mediació tenen l'atribució de confidencials, d'acord amb la normativa vigent. L'única cosa que transcendeix de la mediació és el resultat: l'acord o no acord. El deure de confidencialitat afecta tant al mediador com a les parts. Aquest deure només queda exceptuat en cas que el mediador detecti una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona implicada en la mediació, o de fets delictius perseguibles d'ofici.

La imparcialitat és una característica de la persona mediadora, que fa la feina propiciant el màxim equilibri possible entre les parts, sense decantar-se per cap d'elles, i afavorint i potenciant el diàleg i la participació entre elles. El resultat de la mediació ha de ser fruit del treball i col·laboració entre les parts. El punt de vista del mediador no condiciona en cap sentit el contingut dels acords finals.

El diàleg entre les parts és fonamental. Si les parts aconsegueixen dialogar serà més fàcil que en el futur puguin mantenir una relació més fluïda quan hagin de prendre decisions sobre interessos comuns. Aquest fet cobra especial importància en els casos de ruptura amb fills menors, ja que encara que la parella s'hagi trencat, els pares continuen sent, sempre, "una parella de pares".

El principal avantatge de la mediació és que evita la dilatació dels processos judicials i redueix el malestar emocional de les persones implicades en el conflicte.

Els motius de mediació poden ser molts, però els més habituals, en l'àmbit familiar, són: custòdia dels fills, exercici de la potestat del pare i la mare, règim de visita dels fills, ús de l'habitatge familiar, pensions alimentàries o conflictes econòmics, com ara, repartiment d'herències. Fora de l'àmbit familiar, els motius més habituals són els conflictes veïnals i els conflictes escolars.

El procés més habitual en una mediació és el següent: